El passat divendres vam gaudir a la nostra aula de la visita de
l'escriptor Albert Ventura. Venia a parlar del seu llibre Ni un pam de net, disposat a respondre un seguit de preguntes que teníem preparades i
d'altres que van anar sorgint sobre la marxa.
Els orígens, d'on
procedeix? Tot i córrer el risc d'etiquetar, pel que fa a món literari
parlaríem de Pere Calders, Francesc Serés,
Gabriel Ferrater, Tolstoi, Dostoievski, Kafka i el Teatre de l'absurd de Ionescu. I de cinema? Probablement Hitchcock.
Seguim per la
portada, és un carrer de París, fotografia de Josep Maria Argilaguet,
atès que ens presenta l'exposició a la solitud i aïllament que trobarem
sovint a molts dels personatges.
És el seu primer llibre de
narrativa, de gènere fantàstic i no està dirigit a un públic en
especial. Els contes es situen a la tardor, en l'ocàs, en definitiva a
la foscor. Són personatges que es presenten davant les seves pors, fites... I
tot transcorre envers fets inventats; qui sap en quin percentatge,
potser ni un 1% reflex de qui escriu.
Quant a l'evolució de les
històries, predominen els salts en els temps, una tècnica que l'escriptor té pensat
mantenir al futur. Un altre punt és la variació geogràfica,
escrit principalment des de Poboleda, ens situa a Tarragona, el Montsant, París i Japó. Podem explicar una anècdota sobre París, no hi havia estat
abans de fer el llibre, i va anar-hi després, el mateix que li havia
ocorregut amb Pisa prèviament.
Quan escriu descriu el que és
fonamental perquè la situació estigui dibuixada com la veu, adjectiva i
marxa l'imprescindible. Diu molt en poques paraules. Destaca la seva
riquesa lèxica, la connexió de totes les paraules. Simultàniament
contrasta un fragment, a la pàgina 39, sense signes de puntuació de
forma deliberada. Divendres ens va afirmar no ser el primer que utilitza
aquest recurs.
I el futur? El seu pensament és fer més contes i
teatre. El repte per a un segon llibre serà superar la barrera de
l'extensió, i la característica a mantenir, els salts temporals.
Mario Guerrero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada