Catorze passos discrets, per
seure a la cadira que li havíem reservat. Catorze minuts silenciosos, per
escoltar, atent, la presentació que li havíem preparat. Catorze lectors àvids de
respostes intentant robar-li l’ànima. Catorze contes curts, que aquest jove escriptor
ens ha regalat: Ni un pam de net,
L’Albert Ventura ens ha visitat
aquest divendres al CPNL de Tarragona per presentar-nos el se llibre i dit sia
de pas, per sorprendre’ns a tots amb la seva naturalitat. La seva obra plena de
paraules cultes, poc usuals, plena de descripcions irreals i llunyanes i de
finals enrevessats i estranys, poc té a veure amb el seu tarannà senzill i
proper. Un noi normal, familiar fins i tot, amb el que hem mantingut una
conversa distesa i enriquidora, en llarg de la qual han anat apareixent claus molt útils per entendre un llibre
diferent.
Aquests contes, gens fàcils, fantasiosos, plens d’embolics
espontanis -o voluntaris- que acaben per “fer-se
net, o no”, ens conviden i arrosseguen a endinsar-nos en coves misterioses
o a volar a lloms d’un unicorn. Comte si tens vertigen! Preparat per conèixer
personatges mitològics “clàssicament” nous, nascuts amb un pessic dels seus
referents –Francesc Serés, Tolstoi, Kafka,. Dostoievski ...- una gran
imaginació, i un bri d’ell mateix. Ha intentat que no li passi, ens explica, però el cert és que quelcom de si mateix s’hi
ha quedat a viure entre les pàgines d’aquest llibre.
D’escriptura historicista, no
històrica, aquest autor ens presenta una
literatura irreal, amagada sota un paraigües de realitat que no és més que un
miratge, metáfora aquesta, magistralment reflectida en la portada. Ens pertoca als lectors interpretar-ho
amb les claus secretes que ens ha donat avui el pare d’uns personatges que ,en
paraules seves, "ja caminen sols".
Ja finalitzant la visita, l’Albert
ens explica que ha vingut per fer-nos entendre una mica millor els seus relats,
però el que no sap és que en realitat, ha vingut per quedar-s’hi, de ben segur,
en el nostre record.