Salts en el temps,
referències mitològiques i un lèxic d’allò més variat són alguns dels
ingredients amb què l’escriptor tarragoní Albert Ventura ha cuinat la seva
primera obra Ni un pam de net. Un
recull de catorze contes que l’autor ha publicat dins la col·lecció La gent del Llamp de Cossetània Edicions
i que el passat divendres va compartir amb els alumnes del nivell C2 de català
del Consorci per la Normalització Lingüística de Tarragona.
En mig d’una rotllana
d’estudiants àvids d’informació, el jove escriptor va mostrar les interioritats
de la seva inspiració i les seves referències literàries. En aquest sentit, va explicar que Kafka, Calders o Dostoievski
són algunes de les fonts de les quals ha begut la seva narrativa. Potser per
això, tenint en compte que -en paraules del mateix autor -“som el que llegim”,
els contes d’Albert Ventura són plens de petites metamorfosis, realisme
fantàstic i tragèdies morals.
Pel que fa als escenaris, el
Montsant, París o el Japó mostren l’ampli univers de Ventura, que explica
històries aparentment inconnexes, però que tenen un denominador comú: les
baixeses morals de l’individu. Tot plegat per reforçar la idea que en aquesta
societat no hi ha ni un pam de net.
Preguntat pel seu relat
predilecte, Ventura ho té clar: L’Atlàntida
és, sens dubte, la nineta dels seus ulls perquè, assegura, l’ha permès “superar
la barrera de l’extenció”. Un fet que, segons ell, incrementa la complexitat
narrativa i exigeix, per tant, de més habilitats narratives. Amb aquesta obra,
doncs, l’autor tarragoní no només ha fet una excel·lent marca en els 100 metres
de la literatura –la narrativa curta-, sinó que posar els fonaments per
començar a preparar la marató. De ben segur que, en un futur no massa llunyà,
tindrem novel·la de l’Albert Ventura. Estarem encantats de llegir-la!
Raquel Sans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada